ePèrgam, cataloguem?

A la sisena sessió de Mitjans Digitals a la Biblioteca Escolar hem estat parlant d'ePèrgam, el gestor de catàleg més usat per les escoles del nostre país. Aquesta aplicació de gestió de biblioteques escolars el va oferir el Departament d'Ensenyament en el marc de la implementació del projecte puntedu. Aquest és un programa senzill, però que pot resultar efectiu per algunes funcions bàsiques. En primer lloc, ens permet organitzar el catàleg de l'escola d'una manera prou ràpida: podem incorporar les dades bibliogràfiques dels catàlegs d'altres escoles. En segon lloc, ens permet gestionar el préstec d'una manera senzilla —sense gaires opcions, però sí les essencials—. Una altra idea molt interessant que ens permet desenvolupar és la de fer guies de lectura i llistes bibliogràfiques. 

A l'escola on treballo fem servir el programa Absys. Aquesta aplicació de gestió de biblioteques escolars és gestionada per l'Institut d'Educació Municipal de Barcelona i la biblioteca Artur Martorell. És un programa interessant perquè dona moltes més opcions que l'ePèrgam, però a voltes resulta excessivament complicat. A les biblioteques escolars disposem de molt poc temps i l'afegitó de la complexitat sempre suposa més inversió d'hores. 

Un debat interessant que ha sortit a classe és si és necessari o no disposar de catàleg. Disposar de catàleg permet saber exactament quants i quins títols tenim a la biblioteca escolar, cercar-los a partir de diferents paràmetres —podem, per exemple, buscar llibres sobre una matèria concreta o d'un autor determinat—, fer una gestió de préstecs ràpida i efectiva... per tant, tenir catàleg és molt positiu. Tanmateix, també comporta una gran inversió de temps i cal valorar si val la pena. Personalment, crec que la clau és establir prioritats. Com a bibliotecaris escolar hem de parar-nos a pensar què volem realment i què és més immediatament necessari. Tal com vam veure a l'assignatura de Biblioteques Escolars és interessant fixar-nos objectius clars i realistes i anar valorant si es compleixen o no. Dins d'aquests objectius pot ser que hi hagi el de tenir un bon catàleg —sobretot perquè pot facilitar complir-ne d'altres—, però potser abans voldrem tenir coberts altres objectius, com per exemple el de dissenyar activitats per dinamitzar la biblioteca, aconseguir sinergies amb el claustre, millorar el PLEC del centre, etc. 

Una de les funcions bàsiques del catàleg és poder recuperar amb facilitat els documents dels quals disposem a la nostra biblioteca. Pot resultar interessant preguntar-nos si aquesta funció la podem cobrir amb una bona organització física de la biblioteca, ben distribuïda i senyalitzada... Tenir catàleg no ha de ser un objectiu en si mateix, sinó que ha de servir per facilitar-nos aquesta recuperació de documents, el préstec, etc. i potser, si no disposem de temps per armar bé el nostre catàleg, podem recórrer a altres sistemes més senzills. 

Font: https://www.flickr.com/photos/buzdospuntocero/36268854623  

Per tot això, però, és important conèixer bé l'aplicació, saber què ens permet i com funciona. A partir d'aquí podrem decidir què és el millor per a la nostra biblioteca. 

Eines per fomentar la participació a l'aula

A la cinquena sessió de l'assignatura Mitjans Digitals a la Biblioteca Escolar hem treballat amb eines que ens permeten fomentar la participació a l'aula, és a dir, que ens poden ser útils per treballar amb el nostre alumnat. Com a bibliotecaris escolars haurem de dinamitzar activitats d'índole diversa i ens seran útils eines com les que presentarem. A més a més, un dels objectius de la biblioteca escolar és el de funcionar com a motor de renovació pedagògica i didàctica al centre i és interessant que els bibliotecaris escolars coneguem recursos com aquests per recomanar-los a l'equip docent.  D'entre aquestes eines destaquem: 

- Padlet i Linoit. Ambdues plataformes funcionen com a taulell on posar recursos, imatges, documents... He estat treballant amb el Linoit i m'ha semblat una eina interessant: senzilla, però efectiva. Aquest tipus de plataformes, les quals emulen el clàssic plafó de suro, són útils per treballar cooperativament i plantejar projectes grupals. Actualment, a les escoles s'està intentant impulsar el treball per projectes i, sovint, aquests es duen a terme en grup o, si més no, impliquen un procés de posar en comú el treball de cadascú. Aquestes eines poden resultar de molta utilitat per aquest tipus de metodologia.

- Voki. Aquesta eina permet creat avatars que reprodueixen oralment el que escrivim. Una de les seves virtuts és la de poder personalitzar el nostre personatge —un exercici ben creatiu i divertit—. Aquest pot ser un molt bon recurs perquè l'alumnat faci recomanacions literàries a través dels seus personatges. 

Podeu veure el meu Voki a: http://tinyurl.com/yctsmkzx

- Webquestes. Les webquestes van irrompre amb força cap als anys 2005 i 2006. La definició que trobem al Directori WebQuestes de la Comunitat Catalana de WebQuest és la següent:

«Una WebQuesta és una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d’un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats.” (http://webquestcat.net/)»

Com bé vam comentar a classe, la majoria de Webquestes presenten un disseny poc actualitzat i sense gaire atractiu. El seu disseny respon a les eines bàsiques que s'utilitzaven per crear-les. Tanmateix, moltes d'elles recullen continguts ben seleccionats i tractats que ens poden ser de gran utilitat per plantejar petits projectes de recerca. La idea de la Webquest és molt bona: plantejar una tasca concreta amb unes activitats que ajuden a resoldre-la i tot plegat oferint diferents recursos prèviament seleccionats. Penso que el disseny podria millorar-se i actualitzar-se, ja que algunes d'elles utilitzen la plataforma Google Sites, la qual actualment permet espais web molt atractius.

Semblant a la idea de les Webquestes trobem les caceres del tresor. Com bé defineix Núria Alart, una de les mestres impulsores d'aquest tipus d'activitat al nostre país:

«Una Cacera del tresor és un tipus d'activitat didàctica molt senzilla que utilitzen els docents que integren Internet en el currículum. Consisteix en un seguit de preguntes i una llista de direccions de pàgines web, de les quals es pot extreure o inferir les respostes. Algunes inclouen una "Gran pregunta" al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits durant el procés. En aquest text s'explica què és una cacera del tresor, les seves potencialitats didàctiques, on trobar les caceres ja preparades a Internet i com preparar-les nosaltres mateixos, en funció dels nostres objectius curriculars.»
(https://sites.google.com/site/nuriaalart/caceres) 

Jo personalment vaig crear una cacera del tresor per a treballar amb l'alumnat de cicle superior de l'escola on treballo i va resultar una experiència molt satisfactòria. Una de les virtuts d'aquest tipus de treball és que el fet de plantejar un repte inicial resulta molt motivador pels infants. A més a més, incloure una llista de direccions de pàgines web resulta una bastida per a l'alumnat i evita que hagin de fer una cerca lliure per internet, la qual probablement seria infructuosa. 

Podeu fer-hi un cop d'ull aquí: https://sites.google.com/prod/view/siguesagentsostenible

Xarxes socials

Si parlem de la biblioteca en clau digital, no podem oblidar les xarxes socials. Actualment, és difícil trobar algú que no en formi part de cap. Pràcticament tots hem desenvolupat una identitat digital construïda a partir dels nostres perfils i la nostra participació en les diferents xarxes: Instagram, Twitter, Facebook... Totes elles tenen alguns punts en comú i divergeixen en d'altres, elements que les fan més interessants per a un ús o un altre. 

Però quin paper juguen en la biblioteca escolar? Sovint, un dels problemes que ens podem trobar com a responsables de la biblioteca del centre és el de la solitud; dos dels comentaris que més he escoltat per part de bibliotecaris i bibliotecàries escolars són «estem molt sols» i «és molt important que teixim complicitats». Doncs bé, les xarxes socials ens poden servir per mitigar aquesta sensació. Les xarxes socials ens poden servir per:

1. Conèixer. Com comentava a la primera entrada del blog, les xarxes socials són una bona manera de compartir i conèixer bones pràctiques de biblioteques escolars. Saber què estan fent els nostres col·legues és imprescindible per millorar la nostra tasca. Personalment, continuo pensant que no hi ha res tan significatiu com assistir personalment a una xerrada, congrés, taula rodona, formació... però participar en esdeveniments com aquests requereix temps, un recurs del qual sovint, les persones del món educatiu, disposem ben poc. Les xarxes socials poden ser una bona manera d'autoformar-nos sense requerir tant de temps. Podem seguir experts i expertes en determinats temes que ens interessin, visualitzar vídeos de ponències, conèixer experiències...

Dins de conèixer afegiria també el fet d'assabentar-nos d'activitats relacionades amb el món de la biblioteca escolar que ens poden interessar, tant a nosaltres com a la comunitat educativa amb qui treballem. Hem d'estar al dia. 

Les xarxes socials poden ajudar-nos també a inspirar-nos. Com a docents i com a responsables de la biblioteca escolar hem d'estar contínuament posant a prova la nostra creativitat: activitats que siguin atractives i innovadores, exposicions que tinguin un toc artístic, cartells que cridin l'atenció... Generar idees no sempre és fàcil i hem de saber aprofitar-nos de totes aquelles idees, algunes d'elles de gran validesa, que volten per les xarxes. Pàgines com Pinterest poden ajudar-nos molt en aquesta tasca. 

2. Difondre. Una dels requeriments que tenim des de la biblioteca escolar és el de transparència. Ens interessa que tothom conegui el que fem perquè d'aquesta manera guanyarem legitimitat per seguir invertint esforços en la nostra tasca. Per què la biblioteca escolar és tan important? En què consisteix aquesta tasca que tant defensem les persones responsables de la biblioteca? Hem de donar a conèixer el dia a dia de la biblioteca, sobretot aquelles activitats més rellevants, i una bona manera de fer-ho és utilitzant les xarxes socials. Com també sortia primera entrada del blog: 

«l'escola Orlandai, per exemple, ha decidit utilitzar Instagram i Twitter com a plataformes on publicar aquestes informacions periòdiques que poden ser d'interès per la comunitat educativa. Les famílies, principals receptores d'aquestes informacions, potser tenen poc temps per consultar el blog i llegir les seves entrades; en canvi, si aquestes informacions es publiquen a les xarxes socials, els arriben de manera fortuïta i es transmeten de manera més visual i sense necessitat d'invertir gaire temps.» 

Efectivament, les xarxes socials són una bona manera de trametre determinades informacions de manera molt directa. A més a més, són una eina que segurament les famílies consulten diàriament i ens estalviem haver de promoure que hi accedeixin. 

Dins de difondre podem contemplar també el fet d'informar a la comunitat escolar sobre esdeveniments relacionats amb la lectura. També podem considerar l'opció de fer recomanacions i guies de lectura que serveixin per estendre la nostra funció de promotors de la lectura més enllà de les quatre parets de l'escola. 

3. Fer xarxa. Les xarxes socials van néixer amb la idea de connectar les persones, de relacionar-se. Aquesta funció aplicada a la biblioteca escolar ens permet relacionar-nos amb altres bibliotecaris escolars, llibreters, experts en LiJ, experts en gestió de la informació...Si per exemple estem cercant llibres d'un gènere i un tema determinat podem preguntar per Twitter i de ben segur que algú ens ajudarà. El món de la LiJ i les biblioteques escolars és molt militant i sempre hi ha persones disposades a ajudar-se les unes amb les altres.

Google

Actualment, Google ens ofereix moltes possibilitats. La majoria de nosaltres tenim com a pàgina d'inici el seu cercador, usem Gmail per gestionar els nostres correus electrònics, visualitzem vídeos a través de Youtube i, si cerquem una adreça, no dubtem en ajudar-nos amb el Google Maps. I aquesta només és una petita part de tots els productes i serveis que ofereix Google i que podem trobar exposats a la següent pàgina: https://www.google.com/intl/es/about/products/

Què tenen en comú totes aquestes eines i plataformes? Bàsicament dos aspectes que la nostra societat actual —i la vida escolar en especial— valora altament: són fàcils, i per tant requereixen poc temps per aprendre aprofitar-les, i són gratuïtes. Per tant, és inevitable que Google estigui present a les nostres escoles i tingui rellevància quan parlem de competència informacional i món digital.

Ara bé, resulta interessant preguntar-se què hi ha al darrere de tot plegat; adquirir consciència. No pas per agafar por, sinó per poder actuar amb criteri i responsabilitat. Com a mestres —i, de fet, com a ciutadans— és important que siguem conscients del que hi ha al darrere de les eines que utilitzem i dels productes que consumim.

Fa temps que s'ha popularitzat una màxima quan es parla del món de les dades i de les xarxes: «si el producte és gratis, és que el producte realment ets tu.» Per què Google va comprar la plataforma de Youtube per 1650 milions de dòlars l'any 2006 (més informació: https://elpais.com/tecnologia/2006/10/10/actualidad/1160468878_850215.html)? No li interessava la plataforma en si, ja que podria ser desenvolupada per qualsevol expert en poc temps. Google anava al darrere de la multitud de seguidors que ja tenia i que anava en augment. Com a gran holding tecnològic va saber veure la fidelitat que hi havia cap a Youtube per part de molts internautes i, d'aquesta manera, es va fer amb les seves dades. I per a què serveixen les dades? A qui li poden importar els nostres comportaments, les nostres accions, les nostres pautes de consum...? A les empreses que intenten vendre'ns els seus productes i serveis.

Tot plegat pot produir-nos por, incertesa, rebuig... Però aquests sentiments no ens duran enlloc. El que ens cal és consciència i criteri. Conèixer bé les eines que utilitzem ens permetrà usar-les de manera més efectiva i responsable. I com a mestres i professors podrem ser una baula de conscienciació per al nostre alumnat. Sovint parlem que el nostre alumnat, atenent la seva condició de nadiu digital, ens supera en l'ús de les tecnologies, però això no és ben bé així. Se'ls escapen coses; sobretot tenen poc domini en aspectes com l'actitud crítica i conscient a la xarxa.